Després d’una llarga tasca d’investigació, juntament amb Daniel Blanch i l’Associació Joan Manén, vam descobrir l’existència de la partitura manuscrita de “Medea” -suposadament perduda- dins unes caixes amb materials per catalogar de la Biblioteca de Catalunya. Un monodrama amb text d’Ambrosi Carrión i música de Joan Manén
Ignasi Cristià fou el responsable de la direcció escènica i Iago Blasi de la realització audiovisual. Després de 62 anys d’oblit la “Medea” de Carrión i Manén va tornar a les sales de concerts.
El punt de vista dramàtic del personatge de Medea, reforçat per una projecció contemplativa que embolcallava al personatge i a l’orquestra, fou fidel a la visió trencadora del mite antic que Carrión va reescriure amb el seu text.
Segons paraules del director escènic:
“Ambrosi Carrión reescriu una Medea que es debat entre la dona i la mare. La nostra posada en escena atorga el poder a la dona. Medea es fa responsable, fins a les darreres conseqüències, de cadascun dels seus actes.
L’infanticidi dels seus fills i la seva pròpia immolació, interpretats com a ritual de transfiguració, donarà lloc a una nova era de llum. Només així és com aconseguim posar en relleu el poder transformador del personatge.
Amb Medea, la foscor i la barbàrie del patriarcat seran substituïts pels valors d’una societat més justa.”
Institució impulsora: Associació Joan Manén i Orquestra Terrassa 48
Ubicació: L'Auditori, Barcelona
© Fotografia: La Rara y A. Bofill
