El Teatre de l'Òpera de Varna, a Bulgària, ha reprès la producció del 2020 de "Un ballo in maschera" de Giuseppe Verdi, de la qual vaig dirigir la posada en escena i dissenyar l'escenografia, treballant de manera estreta amb el director musical Krastin Nastev. Aquesta vegada, la reposició s'ha dut a terme dins del teatre històric. Malgrat les dificultats derivades de la pandèmia, aquesta producció va haver de superar bastants obstacles, ja que es realitzava just després de les restriccions imposades per la crisi sanitària.
“L’heroi, el destí i la redempció”
Un ballo in maschera és una de les òperes de Verdi en què la trama no dona treva ni respir al públic, ja que hi conflueixen tots els elements de la tragèdia clàssica. L’heroi mor per demostrar el valor de l’honor. Verdi se’ns presenta més necessari que mai i ens convida a fer un viatge a través de la passió, l’odi, l’amor, la venjança i el destí.
La proposta per a Un ballo in maschera al Teatre de l’Òpera de Varna ofereix una mirada que reuneix tots els elements de l’òpera clàssica amb la finalitat d’explicar la història d’un destí fatal. La nuesa amb què presentem la trama és necessària per tal de poder fer arribar el missatge a l’espectador de manera clara i nítida. La dramatúrgia traslladarà íntegra la veu de Verdi, sense cap mena d’artifici ni distorsió, unida a la direcció musical, que persegueix el mateix objectiu: recuperar la tradició i els valors verdians.
A l’escenari, un gran triangle es precipita sobre els personatges en representació dels poders tel·lúrics, una posició des de la qual Ulrica vaticina el tràgic final. El tall central, la porta des d’on ens observa el destí, esdevé un eix terrible i contundent que extermina la passió i l’amor.
Riccardo, Amèlia i Renato formen un altre triangle, la dissolució del qual anuncia la visió d’Ulrica. Tot i que tant els protagonistes com el públic proven de negar aquest mal auguri, finalment la història ens cau al damunt com una pesada llosa.
En aquest muntatge, el cor es converteix en el missatger del públic i anticiparà la tragèdia final que Riccardo i Amèlia són incapaços de veure; amb els seus moviments dalt de l’escenari, en un terreny que de vegades serà més a prop del públic que no pas dels protagonistes, ens obrirà una porta que ens permetrà entendre més bé el missatge.
Per a la pobre Ulrica és el cas contrari, ja que, com Cassandra, la incompresa, és debades que intentarà desvelar el seu destí a Riccardo i Amèlia.
Un ballo in maschera és una història sobre la coherència i sobre com portar les emocions fins a les darreres conseqüències. No hi ha retret possible als diferents personatges: el fet que són fidels als seus valors durà la història al que és inevitable.
Malgrat tot, en el darrer moment serà l’alè de l’heroi que aturarà qualsevol indici de venjança. Renato dirigeix el final d’aquesta tragèdia al mateix punt al qual arriba l’Orestíada d’Èsquil: el seny i l’ètica triomfen sobre la irracionalitat i la set de venjança.
En aquesta proposta de muntatge un epíleg tanca el cercle i Ulrica emergeix cap a nosaltres, cap als personatges i cap al cor fent un advertiment revelador: “No s’ha de temptar mai el destí. La veu de la mare terra ha de ser escoltada i respectada”.
L’esforç i l’entrega de Renato simbolitzen aquí l’energia amb què els professionals de l’òpera lluiten avui amb afany per salvar el món de l’art, actualment tan necessari i alhora tan menyspreat per una part de la societat. Com la passió i la dedicació de tot l’equip del Teatre de l’Òpera de Varna, és un tresor que cal protegir. En aquest temps de crisi, Renato és sens dubte la veu que hauríem d’escoltar per no perdre’ns en la foscor de la barbàrie.
Institució impulsora: Teatre de l’Òpera de Varna
Ubicació: Varna, Bulgària
Direcció musical: Krastin Nastev
Dramatúrgia, direcció escènica i escenografia: Ignasi Cristià
Amb la col·laboració de Jose Castelló
© Fotografia: Rosen Donev
