Exposició sobre l'origen de la bruixeria, el seu caràcter llegendari i l'inici de les caceres i els mètodes de tortura que s'aplicaven a les persones condemnades per aquest suposat delicte.
Aquesta exposició va ser pionera i singular a Catalunya i a Espanya. Es van exposar més d'un centenar de peces, en un total de 1.000 metres quadrats. La majoria d'aquestes peces, però, eren llibres antics. Per això era necessari un desplegament escenogràfic que tingués la capacitat de submergir el visitant i l'ajudés a visualitzar l'origen i els estereotips al voltant de la figura de les bruixes, així com les violentes escenes de cacera a què foren sotmeses.
La primera sala està dedicada al naixement de la bruixeria, els remeis, les malediccions, etc. La geometria circular, estretament vinculada a la màgia, actua de fil conductor al llarg de tota la visita. En aquest cas representada en els signes del zodíac i grafies que simbolitzen els noms de dimonis. A continuació s'exposa, al costat de representacions de l'infern, el Malleus Maleficarum, el còdex que va establir les bases de la persecució i condemna de bruixes, i que descriu totes les suposades accions pecaminoses i ritus de la bruixeria. Aquesta sala ens condueix al lloc on es produïen aquestes cerimònies: la clariana d'un bosc. Es veu un altar sobre un pentagrama, i un cel compost per l'ampliació d'una de les miniatures exposades amb la imatge de bruixes volant sobre escombres. Les columnes de la sala, tal com passa a la resta de l'exposició, s'integren a l'escenografia; en aquest cas emulant els troncs dels arbres.
Després d'assistir al ritu, passem a una sala que representa la captura i la tortura de les bruixes. Una creu vermella i les reixes de la presó organitzen aquest espai que conté fragments d'àudio que relaten els martiris, i un audiovisual produït per explicar qui eren en realitat aquestes persones: dones (i de vegades homes) intel·ligents, disconformes amb els poders polítics o religiosos, represaliades per la seva valentia, per la seva independència, per no sotmetre’s a les estrictes normes de la societat. Finalment es tanca l'exposició amb un viatge a la memòria popular, a la faula i al record. Al costat de les obres i de l'escenografia, uns interactius permeten elaborar diferents pocions. El centre de la sala queda ocupat per una llar de foc, al costat de la qual s'escolten les històries, deformades i embellides pel temps, avui poc més que llegendes.
Institució impulsora: Museu d’Història de Catalunya
Ubicació: Barcelona, Catalunya
© Fotografia: Pepo Segura
© Dibuixos: Ignasi Cristià i Garcia
