Manifesto

La comunicació que val la pena és la que transforma, la que ens fa persones diferents, millors. La que busca la bellesa en el sentit i no la que alimenta el sentit de la bellesa. Comunicar és renunciar, despullar el missatge de tota retòrica, buscar l’essència, el significat. Seguint una de les premisses de Coco Chanel: si dubtes, treu-ho.

Som enemics del soroll, encara que es presenti amb una aparença harmònica. Crear és una responsabilitat, i cal assegurar-se de la necessitat d’allò que es pretén crear.

Sense excuses. Les limitacions no són altra cosa que els marges que indiquen el camí. Sempre hi ha una manera d’arribar si es té clar allà on es vol arribar.

Per arribar a l’altra banda cal saltar la barrera dels formats. Les bones idees són guspires que incendien allò que tenen més a prop. Per ser veritablement creatiu, el primer que cal perdre són les formes.

Sí, ens equivoquem i no ens fa por tornar-ho a fer. No s’ha de confondre l’error amb el fracàs. El fracàs és un destí que queda desactivat quan es perd la por de fallar i s’aprèn a mirar l’error com una part necessària del procés.

L’ofici de crear no té horaris. Hi ha una veu que t’acompanya en tot moment, traduint la realitat per inventar un llenguatge nou. Quan es triga a tenir una idea? Depèn, de vegades una fracció de segon. Al darrere, tota una vida de preparar el camí.